Idees per embolicar regals

El més habitual és embolicar els regals amb un paper de regal ben vistós i un bonic llaç. És fàcil fer-ho si l'objecte no és gaire gran i, sobre tot, si va dins d'una capsa quadrada o rectangular. En el següent vídeo es poden veure vàries maneres de fer un llaç a un regal.

La cosa es complica quan l'objecte no és quadrat o quan és molt gran. El següent vídeo mostra com embolicar una capsa rectangular, un objecte gran i amorf, com fer un llaç amb paper de regal...

Una altra opció per fer llaços es mostra en el següent vídeo. Es tracta de llaços de cinta de plàstic molt voluminosos, com els que venen ja fets.

El següent vídeo mostra com embolicar vàries formes geomètriques de manera elegant, utilitzant cinta de doble cara per a que quedi amagada i no es vegi.

Fins i tot embolicar una capsa rectangular es pot fer de manera acurada. En els següents vídeos es pot veure una tècnica japonesa per embolicar regals amb forma rectangular.

Una opció pels regals de petites dimensions és fer nosaltres mateixos la capsa. El següent vídeo mostra com fer vàries capsetes de diferents formes i amb diferents decoracions. A la descripció del vídeo hi ha els enllaços per descarregar les plantilles necesàries per fer-les.

També hi ha múltiples opcions per fer capses amb la tècnica de la papiroflèxia. El següents vídeos en mostren dues propostes. La primera és més fàcil de fer i la segona és més original i espectacular.

La papiroflèxia també ens pot servir per fer llaços per decorar els regals. El següent vídeo et mosta comfer-ne un.

Si t'agrada el reciclatge també pots fer les teves pròpies capsetes utilitzant materials reciclats com ampolles de PET o tubs de paper higiènic.

Una opció elegant d'embolicar regals és mitjançant la tècnica del furoshiki, que prové del Japó i que utilitza mocadors quadrats de seda per embolicar i, moltes vegades, també per transportar. La seda es pot substituir per qualsevol altra tela mentre que sigui fina perquè els nusos que es fan quedarien massa gruixuts amb una tela gruixuda. En aquesta playlist es recullen vàrios vídeos que mostren com embolicar diferents tipus d'objectes amb furoshiki. A continuació, pots veure el primer vídeo d'aquesta playlist que et proposo.

Com en l'anterior playlist falta com embolicar una sola ampolla amb furoshiky, a continucació adjunto un vídeo on s'explica com fer-ho.

Altres boniques i originals maneres d'embolicar ampolles, en aquest cas amb paper, es mostren en els següents vídeos. En el primer vídeo les propostes són més senzilles i en el segon el procediment és més elaborat.

Tipus de joc segons l'edat de l'inflant

1. Què és el joc i per què és tan important.
2. Tipus de jocs.
3. Tipus de jocs segons l'edat de l'infant.
4. Enllaços d'interés.

Què és el joc i per què és tan important

La transcendència del joc en la vida dels infants queda recollida en la Declaració dels Drets de l’Infant, adoptada per l’Assemblea General de l’ONU el 30 de novembre de 1959:

Principi VII

“L’infant ha de gaudir plenament de jocs i recreacions, els quals hauran d’estar orientats envers les finalitats perseguides per l’educació; la societat i les autoritats públiques s’esforçaran per promoure el gaudi d’aquest dret”.

Article 31 – El dret al temps lliure

"Els Estats Parts reconeixen el dret de l’infant al descans i l’esbargiment, al joc i les activitats recreatives pròpies de la seva edat, així com a participar lliurement en la vida cultural i en les arts ".

Tanmateix, el Comitè dels Drets de l'Infant està preocupat perque`no s'ha posat la deguda atenció a aquests drets per a molts nens i nenes del món. En els llocs a on se'ls ha reconegut aquest dret, en general es tracta d'activitats estructurades i organitzades mmes que al joc lliure, la recreació o la creativitat.

El 20 de novembre es celebra el Dia Internacional dels Drets de l'Infant i el 28 de maig es celebra el Dia Internacional del Joc. Aquesta última data és una iniciativa surgida al 1998 de la mà de la Asociación Internacional de Ludotecas, ITLA (International Toy Library Association), per a "recordar a todo el mundo que jugar es un derecho para el niño -e indispensable también en otras etapas de la vida- y que los adultos -padres, madres, educadores, instituciones… – tenemos la responsabilidad de garantizar las condiciones necesarias para el juego”.

El joc és l’activitat fonamental de l’infant, que es dóna de forma innata, lliure i plaent, en un espai i un temps determinats, i que afavoreix el desenvolupament de les seves capacitats motores, cognitives, afectives i socials. 

Característiques del joc infantil:

• És lliure i voluntari: el component de llibertat d’elecció es inseparable del concepte de joc. L’infant ha d’elegir el joc, guiat per les seves motivacions i els seus interessos personals, sense imposicions externes.

• Es centra en un espai i un temps concrets: l’espai està relacionat amb el lloc on es desenvolupa l’activitat lúdica i el temps de joc depèn de la motivació i l’interès de qui juga.

• És autotèlic: es juga pel mer plaer de jugar, per la satisfacció de fer l’activitat sense esperar resultats finals. L’important és el procés, gaudir amb l’activitat lúdica.

• És font de satisfacció: el joc és gratificant en si mateix, ja que reporta diversió i entreteniment. La sensació de satisfacció fa que l’infant mantingui un alt nivell d’atenció envers l’activitat.

• És universal i innat: el joc és present en totes les èpoques i les cultures. Els infants no necessiten rebre explicacions sobre com jugar.

• Implica activitat: el joc comporta estar actiu físicament o psíquicament.

• Té un caràcter incert: en ser una activitat espontània i creativa, el joc es desenvolupa i es modifica segons els interessos dels propis jugadors.

• Es desenvolupa en una realitat fictícia: mitjançant el joc, els infants transformen la realitat en fantasia, convertint-se en allò que desitgen.

• És una activitat inherent de la infància: encara que es juga al llarg de tota la vida, és a la infància quan el joc es converteix en l’activitat per excel·lència.

• Permet a l’infant afirmar-se: en el context de joc es poden donar respostes i buscar solucions als conflictes, les pors i les preocupacions; d’aquesta forma, reafirmen la seva autoestima i personalitat.

• Afavoreix la socialització: el joc és una de les principals fonts de relació amb les altres persones i l’entorn que les envolta. El joc facilita la comunicació i la creació de llaços afectius.

• Potencia el desenvolupament integral: el joc és el principal motor del desenvolupament infantil; afavoreix el desenvolupament motor, cognitiu, afectiu i social.

• Compleix una funció compensadora de desigualtats, integradora i rehabilitadora: el joc es converteix en una oportunitat d’interacció i aprenentatge, en un mecanisme corrector de diferències, oferint experiències i recursos que, en determinades situacions, no són presents en l’ambient habitual dels infants; mentre ells juguen, les diferències desapareixen.

• Mostra l’etapa evolutiva en què es troba l’infant: a través de l’observació dels infants en el joc, es pot valorar el progrés i l’evolució en totes les seves àrees de desenvolupament i identificar possibles dificultats per a una intervenció precoç.

• La joguina no és indispensable per al joc: la joguina és un recurs lúdic, però no és imprescindible per jugar. Els infants inventen jocs i transformen els objectes de la realitat segons les seves necessitats; així, per exemple, un bolígraf es pot convertir en un avió.

Hem vist que la joguina no és indispensable pel joc així com tampoc cal que la joguina sigui comprada. Una activitat familiar lúdica i profitosa pot ser fer les nostres pròpies joguines amb materials cassolans, reciclats, naturals o amb baix cost. A Internet hi ha un munt de propostes. A continuació podrem veure un vídeo de com fer joguines senzilles amb nens i nenes molt petits, que es troba dins l'etiqueta DIY (Do It Yourself) d'aquest mateix blog o en aquesta playlist de Youtube.

En aquesta playlist també es poden trobar vídeos de com fer joguines didàctiques adreçats als més petits de la família, per a que aprenguin matemàtiques o llengua, com per exemple, el següent.

Tipus de jocs

Existeixen diversos criteris pels quals es poden establir classificacions del joc.

Tipus de joc segons la capacitat que desenvolupa: 

• Joc psicomotor: El joc psicomotor expressa la relació entre els processos psíquics i motors. Desenvolupa la capacitat motora a través del moviment i l’acció corporal. Dins d’aquesta categoria, es diferencien els jocs següents:
• Jocs sensorials i perceptius: afavoreixen la discriminació sensorial i actuen com a elements fonamentals de coneixement.

• Jocs motors: desenvolupen el coneixement de l'esquema corporal, la coordinació i l’expressió corporal.

• Joc cognitiu: El joc cognitiu desenvolupa les capacitats intel·lectuals. Alguns tipus de jocs cognitius són:
• Jocs de manipulació i construcció: potencien sobretot la creativitat, l’atenció i la concentració.

• Jocs d’experimentació: afavoreixen especialment la capacitat de descobriment i, a més, inciten a la manipulació.

• Jocs d’atenció i memòria: fomenten l’observació i la concentració.

• Jocs lingüístics: milloren la capacitat de comunicació i l’expressió verbal i augmenten el vocabulari.

• Jocs imaginatius: desenvolupen la capacitat de representació, l’expressió verbal, la capacitat per resoldre problemes i la creativitat.

• Joc social: El joc social és el que es desenvolupa en grup i afavoreix les relacions socials, la integració grupal i el procés de socialització. Els jocs considerats socials són els següents:


• Jocs simbòlics: consisteixen en simular situacions, objectes i personatges (reals o imaginaris) que no són presents en el moment del joc. És el joc de “fer com si fos...”.

• Jocs de regles: són els jocs en què existeixen una sèrie d’instruccions o normes que els jugadors han de conèixer i respectar per aconseguir l’objectiu previst.

• Jocs cooperatius: són els que requereixen jugar en equip per assolir un objectiu comú.

• Joc afectiu: El joc afectiu és el que implica emocions, sentiments, afecte i desenvolupament de l’autoconcepte i l’autoestima. En l’etapa d’infantil destaquen els següents jocs afectius:
• Jocs de rol o dramàtics: faciliten el desenvolupament emocional, permeten superar preocupacions, frustracions i tensions, modificant la realitat a través de la representació de situacions.

• Jocs d’autoestima: milloren la percepció i la valoració personal.

Tipus de joc segons la intervenició de l'adult:

• Joc lliure: L’infant juga lliurement; mentrestant, l’adult exerceix un paper de control sense participació directa.

• Joc dirigit: L’adult proposa, dirigeix i anima el joc que desenvolupen els participants.

• Joc presenciat: L’adult observa el desenvolupament del joc i hi intervé en moments puntuals, per facilitar recursos, motivar els participants, etc.

Tipus de joc segons l'espai físic: 

• Joc d'interior: Ocorre en espais tancats, com a casa o a l’aula.

• Joc d'exterior: Es desenvolupa en espais oberts. Requereix llocs amplis, com el camp o el pati de l'escola.

Tipus de joc segons la dimensió social:

• Espectador: L’infant observa el joc d’altres, però no hi participa de forma activa.

• Joc solitari: L’infant juga sol.

• Joc paral·lel: Els infants juguen en companyia, però sense interaccionar uns amb altres.

• Joc associatiu: Diversos infants juguen junts al mateix joc i interaccionen, però el joc no depèn de la participació continuada de cap d’ells.

• Joc cooperatiu: Els infants juguen junts i es produeix una veritable interacció.

• Joc socialitzat: Quan l’infant juga amb una persona adulta.

Tipus de joc segons el número de participants:

• Joc individual: L’infant juga sense interaccionar amb altres, encara que comparteixin el mateix espai físic.

• Joc de parella: Es realitza en grups de dos.

• Joc de grup: Es fa en grups de més de dos infants i la participació de tots es considera necessària per al desenvolupament del joc.

Tipus de joc segons el material que s'utilitza:

• Amb suport material: Els jocs requereixen recursos materials per al seu desenvolupament.

• Sense suport material: Els jocs no requereixen recursos materials per al seu desenvolupament.

Tipus de jocs segons l'edat de l'infant

Si observem els infants, podem comprovar que a mesura que creixen, juguen de manera diferent. S’evidencia d’aquesta manera que hi ha una evolució del joc paral·lela al desenvolupament infantil.

Un dels experts que més ha aportat en aquest camp ha estat el psicòleg suís Jean Piaget. Segons ell, existeixen diferents tipus de jocs, que van apareixent segons les edats. Una vegada que n’apareix un de nou, no desapareixen els anteriors, sinó que el joc evoluciona i es perfecciona.

Per aprofondir en el coneixement sobre la teoria del desenvolupament humà de Piaget i, en especial, en el desenvolupament durant la infantesa, es pot veure la sèrie de vídeos dedicats en aquest blog a aquest tema, sota la etiqueta Piaget o en aquesta playlist de Youtube. El següent vídeo és una mostra d'aquesta sèrie.

La seqüència d’aparició dels tipus de joc és invariable: en tots els nens i nenes existeix el mateix ordre; el que pot variar és l’edat d’inici.

Joc funcional

El joc funcional és el primer tipus de joc, que es presenta durant els dos primers anys, a l'estadi sensoriomotor. El joc funcional o d’exercici consisteix en repetir una vegada i una altra una acció pel pur plaer d’obtenir el resultat immediat. Aquestes accions es poden dur a terme amb objectes o sense: arrossegar-se, gatejar, balancejar-se, mossegar, llançar, xuclar, besar, cridar…

També es produeixen els jocs amb persones, que desenvolupen la sociabilitat del bebè: somriure, tocar, besar, amagar-se, escapar-se… Però al llarg dels dos primers anys de vida el joc és fonamentalment individual, i si juga en companyia, normalment és amb l’adult. Les interaccions amb els iguals generalment acostumen a ser conflictives: baralles, protestes, empentes per prendre’s joguines…

Alguns dels beneficis d’aquest tipus de joc durant aquesta etapa són: la coordinació dels moviments i els desplaçaments, el desenvolupament sensorial, la comprensió del món que l’envolta, la interacció social amb l’adult de referència, la coordinació oculomanual, etc.

• De 0 a 3 mesos: Als nadons els atreuen els objectes lluminosos i amb colors vius, sobretot si contrasten amb el fons, i els que es mouen i sonen. També els atreu la cara, la mirada i la conversa dels adults. El nadó utilitza de manera reflexiva el seu propi cos, ja que el seu instint per experimentar el fa explorar el seu cos.

• De 3 a 6 mesos: l’infant segueix jugant amb el seu cos, amb el de l’adult i amb objectes que pugui manipular. El joc es basa en les seves capacitats per tocar, agafar, posar-se objectes a la boca, somriure a les persones, i emetre sons i moviments corporals en resposta als comentaris i carícies de la mare.

• De 6 a 9 mesos: juga amb els seus peus, és capaç de girar lateralment, reptar, seguir la trajectòria d’un objecte i agafar-lo si està dintre del seu camp visual. Plora davant dels desconeguts, mentre que les persones que li són familiars li proporcionen prou seguretat i tranquil·litat per jugar i explorar. A mesura que es podrà aguantar assegut a terra serà capaç d’agafar dos objectes a la vegada i fer-los xocar o passar-se un objecte d’una mà a l’altra. En aquesta etapa el joc segueix sent exploratiu però ara només dels seu propi cos i el de la mare.

• De 9 a 12 mesos: l’infant comença a buscar objectes que estan amagats. Quan un objecte li cau i desapareix del seu camp visual, serà capaç d’intuir on ha pogut anar a parar. Un dels seus entreteniments serà tirar objectes, fer-los rodar, observar la seva trajectòria, el soroll que fan. Comença a comprendre la relació entre les parts en jocs senzills d’encaixos. En aquesta etapa ja canvia la manera d'explorar, ja que l'infant juga a explorar l'espai i els objectes que l'envolten.

• De 12 a 18 mesos: continua progressant en el coneixement del funcionament dels objectes (amb la cullera menja i dóna menjar, amb el carretó transporta terra, objectes…), però el seu principal interès se centrarà a comprendre les diferents parts de què es componen les joguines: trencar per explorar, desmuntar, desvestir les nines, serà el seu nou entreteniment. També serà important l’exploració amb el seu propi cos (amagar-se o posar-se dintre de…, gronxar-se).

• De 18 a 24 mesos: combina dues o més joguines en un tema simple. Fa composicions amb els blocs de construcció per després destruir i tornar a construir (cases,ponts…).

Joc simbòlic

El segon tipus de joc, que pertany a l’etapa d’entre els 2 i els 6 anys, durant l'estadi preoperacional, és el joc simbòlic, que consisteix en simular situacions, personatges i objectes que no estan presents en el moment del joc.

Alguns dels beneficis més destacats són: assimilar i comprendre el món en què viuen, afavorir la imaginació i la creativitat, desenvolupar el llenguatge, practicar i aprendre coneixements, etc.

• De 2 a 4 anys: Entre els 2 i els 4 anys es produiran canvis d'especial rellevança en els diferents tipus de joc. Ara l’interès de l’infant se centra en els jocs que impliquin saltar, córrer, enfilar-se, gronxar-se, etc. En el pla simbòlic, reprodueix amb les seves joguines (la caseta, el cotxe, les nines…) el coneixement que té de les activitats de la vida quotidiana (a casa, a l’escola).

• De 4 a 6 anys. De 4 a 6 anys continua progressant en el domini dels materials i de l’entorn, però el canvi més espectacular és en l’àmbit dels jocs socials. Augmenta el nombre de membres del grup fins a vuit o deu, on cadascú ha de jugar bé el seu paper sota la supervisió de la resta de membres del grup. Prefereixen jugar nens amb nens i nenes amb nenes, però també poden arribar a jugar junts i fins i tot amb infants més petits quan els convé, sobretot per realitzar certs rols (es necessita un nen per fer de pare, una nena per fer de mare i la filla serà una nena petita). A partir de la progressiva evolució i complexitat dels jocs socials s’anirà creant una estructura grupal, apareixerà el líder del grup, els que obeeixen, els que no accepten les imposicions i formen un subgrup, etc.

Joc de regles

El joc de regles és el tercer tipus de joc, que predomina entre els 6 i els 12 anys, a l'estadi de les operacions concretes, tot i que ja apareix abans, entre els 4 i 5 anys. En aquest tipus de joc, els nens i les nenes saben, abans de començar, el que ha de fer cadascun. També van adquirint importància els jocs de competició en grup i la necessitat d’organitzar-se. Van diferenciant el que és joc del que són altres activitats serioses. Prefereixen jugar sense la presència d'adults.

Els beneficis que aquest tipus de joc aporten al desenvolupament són: la socialització, el respecte per les normes i el torn, l’aprenentatge de diferents habilitats i coneixements, el desenvolupament del llenguatge, l’atenció, la memòria, la reflexió, etc.

Enllaços d'interés

Convención Internacional sobre los Derechos del Niño.

IPA España: secció espanyola d'IPA world, l'aociació internacional pel dret dels nens i les nenes a jugar.

Llista de museus de joguets i jocs de Catalunya, Espanya i el món.

Secció de jocs en català del Consorci per la Normalització Lingüística de Catalunya.

Secció de jocs i joguines en català de la Plataforma per la Llengua.

Carta als Reis d'Orient en català, de la Plataforma per la Llengua.

Festa pel joc i el lleure en català, de la Plataforma per la Llengua.

Festival del joc DAU, a Barcelona.

El joc infantil i la seva metodologia (document del XTEC, la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya). Per saber-ne més sobre els diferents tipus de jocs, amb exemples i àmplies explicacions.