Teoria del flux (flow)

Avui he estat informant-me sobre aspectes dels jocs com la jugabilitat, l'experiència de joc, la motivació intrínseca... i al final he topat amb el concepte del flux. Això que ve a continuació és el que he escrit als meus apunts. Ho he trobat força interessant com per compartir-ho. No només és interessant pel disseny de jocs, que és la meva intenció, sinó en molts altres aspectes de la vida. Jo mateixa, he experimentat sovint aquesta sensació de flux en escriure, en dibuixar, en deixar la creativitat volar... Ara ja sé com es diu la sensació a la que sóc adicta.

Teoria del flow o teoria de l’experiència òptima: el concepte de flux va ser proposat pel psicòleg Mihály Csíkszentmihályi al 1975 i des de llavors s’ha difós extensament en diferents camps. Durant les entrevistes que va realitzar aquest psicòleg, les persones descrivien les seves experiències utilitzant la metàfora d’un corrent que els portava cap endavant quan una activitat els absorbia. En els primers articles, l’estat va rebre el nom d’experiència autotèlica (en antic grec vindria a dir pròpia meta), perquè les activitats que produeixen aquest estat es realitzen pel plaer que proporcionen, sense pensar en el benefici extern que produeixen.

• El model de flux es considera normalment com la teoria líder de la felicitat basada en l’activitat, que sovint es remunta als punts de vista d’Aristòtil.

El flux, també conegut com “la zona” és l’estat mental operatiu en el que una persona està completament immersa en l’activitat que executa. Es caracteritza per un sentiment d’enfocar l’energia, de total implicació amb la tasca i l’èxit en la realització de l’activitat. El flux és un estat en que la persona es troba completament absorta en una activitat per al seu propi plaer i gaudi, durant la qual el temps vola i les accions, pensament i moviments es succeeixen unes a altres sense pausa. Es tracta d’aquell moment en el que no ets conscient del pas del temps perquè estàs tan immers en una tasca i la gaudeixes tant que no ets capaç de pensar en res més. Si això et passa sovint és fenomenal i molt positiu.

• Aquest estat s’assoleix donant total confiança al subconscient per realitzar activitats relacionades amb la memòria muscular i el moviment, deixant espai a la ment per a que pensi de manera creativa i estratègica sobre la tasca en qüestió. Aquesta sensació s’experimenta mentre que l’activitat està en curs.

Tot i que no tots els components són necessaris per tenir una experiència de flux, les característiques comuns que tenen les experiències per a que siguin òptimes i poder deixar-se fluir són:

• És necessari establir objectius concrets; la tasca ha de tenir unes metes clares. Les metes clares permeten una retroalimentació directa i immediata: èxits i error en el transcurs de l’activitat han de ser obvis i així el comportament pot ser ajustat com es requereixi. Es crea un sentiment de control sobre la situació o l’activitat que elimina la por al fracàs.

• L’activitat és intrínsecament gratificant i no es nota l’esforç quan s’executa la tasca. Els participants es concentren de forma plena en la tasca i així, totalment concentrats i distanciats de preocupacions, els participants actuen sense esforç.

• Quan s’està en l’estat de flux, les persones arriben a estar absorbides en les seves activitats, el focus de consciència es redueix a la pròpia activitat: acció i consciència es fusionen. Com a resultat d’això hi ha una pèrdua del sentiment d’autoconeixement, l’autoconsciència desapareix: la fusió entre acció i consciència. Desapareix la preocupació per la personalitat i hi ha una pèrdua d’autoconsciència. La consciència pròpia s’esvaeix perquè l’atenció està focalitzada en l’activitat que propulsa l’experiència de flow. Tota l’energia física i psíquica està involucrada en la realització de la tasca. En conclusió, l’ego s’esvaeix per a donar pas a la concentració.

• El sentit de la duració del temps s’altera: s’altera la percepció subjectiva de l’experiència temporal. En l’estat de flow les hores poden semblar minuts mentre que en altres ocasions uns segons poden transformar-se en infinit. El rellotge deixa de ser un mitjà vàlid per mesurar la qualitat temporal de l’experiència de flow.

• L’estat de flow arriba quan es produeix un equilibri entre els reptes de la tasca o activitat a la que ens enfrontem i les habilitats de les que disposem per a aquest enfrontament. És a dir, el flow es dóna quan l’activitat no ens resulta ni massa fàcil ni massa complicada. La tasca o meta és possible d’assolir: els objectius són assolibles apropiadament amb el conjunt d’habilitats i destreses. Al següent gràfic d’habilitat/dificultat es veu com el flow és la bisectriu entre l’ansietat i l’avorriment, i que el flow zero es correspon amb l’apatia.

Flux en grup: Csikszentmihalyi suggereix vàries formes en que un grup pot treballar de manera que cada membre pugui assolir l’estat de flux. Les característiques d’aquests grups han d’incloure:

• Espais de planificació creativa: cadires, parets decorades, gràfics... Taules no, perquè primordialment el treball s’ha de realitzar en moviment.

• Disseny de recreació: gràfics per entrades d’informació, gràfics de flux, resum de projecte, bogeria, llocs segurs, paret de resultats, temes oberts...

• Treball organitzat, paral·lel.

• Grups concentrats en objectius.

• Avenç d’objectius existents (prototip).

• Increment de l’eficiència a través de la visualització.

• Existència de diferències entre els participants com una oportunitat enlloc d’un obstacle.

Aplicacions de l’estat de flux: Csikszentmihalyi va publicar suggeriments extrínsecs del concepte de flux com, per exemple, mètodes de disseny d’espais de jocs que facilitin l’obtenció de l’experiència de flux. Altres autors i practicants es concentren en les aplicacions intrínseques: espiritualitat, millora del rendiment, autoajuda, negocis, improvisació al piano, psicologia esportiva... i, com no, en educació:

• En educació existeix el concepte de sobreaprenentatge, que sembla ser un important factor en aquesta tècnica. Csikszentmihalyi parla d’això al seu llibre “Experiència òptima”. El sobreaprenentatge es dóna quan una nova habilitat adquirida es practica més enllà del mestratge inicial, buscant assolir l’automatització. Això permet una concentració mental, visualitzant el rendiment desitjat com quelcom singular, una acció integrada enlloc d’un conjunt d’accions.  El sobreaprenentatge pot generar un augment del rendiment en estats d’alta excitació.

• L’any 2000 Csikszentmihalyi va veure que el mètode Montessori planteja de forma intencionada oportunitats i experiències de flux pels estudiants i va comprovar en un estudi que els estudiants Montessori assoleixen experiències de flux més freqüentment que els estudiants de l’educació tradicional.

"Bibliografia": wikipedia, Instituto europeo de psicología positiva.